Lídia Carreté inicià la seva formació a l’escola d'arts Leonardo da Vinci de Barcelona l'any 1973. La seva formació se centrà en el dibuix i les tècniques pictòriques. Treballà el nu natural al Centre artístic de Sant Lluc de Barcelona i s’incorporà com alumna avantatjada a l’Escola Municipal d’Art de Sant Cugat del Vallès el 1884 i va seguir treballant el nu al Centre Artístic de Sabadell. Des del 1987 i fins avui ha participat en nombroses exposicions col·lectives i individuals a Barcelona, Sant Cugat, Puigcerdà, Creixell, Cadis i d'altres poblacions andaluses on sempre ha tingut una excel·lent rebuda.
Ha col·laborat amb el museu Cerdà de Puigcerdà com a artista convidada en tres exposicions realitzades entre el 1999 i el 2001. També hi ha col·laborat i com a membre del jurat artístic pel Concurs de Pintura Ràpida el 1993 i el 1994. Cal destacar la seva intervenció en la celebració del centenari del Palau de la Música a través del programa Els matins de TV3 el 12 de febrer del 2008 en què l'artista va executar en directe una obra pictòrica de gran format.
A més ha complementat la seva activitat artística amb el vessant pedagògic. Durant més d'una dècada ha transmès la seva tècnica i, sobretot, la passió per la pintura i el dibuix, a infants i adults en grups reduïts i classes particulars a Valldoreix.
A més ha complementat la seva activitat artística amb el vessant pedagògic. Durant més d'una dècada ha transmès la seva tècnica i, sobretot, la passió per la pintura i el dibuix, a infants i adults en grups reduïts i classes particulars a Valldoreix.
Carreté compta amb una obra versàtil que s'adequa a diferents espais interiors; es poden trobar peces de l'artista en espais tant diversos com en la suite presidencial de l'Hotel Molí de la torre de Bigues i Riells (Barcelona), en decorats televisius (TV3, El Cor de la Ciutat, 2008) o equipaments culturals com la casa de cultura de Cal Cabaler de Creixell, Tarragona.
La seva obra bevé de les fonts clàssiques en el període formatiu i hi predominà el llenguatge figuratiu. Hi abunden retrats, busts i cossos sencers en nus femenins, natures mortes amb fruites i gerres amb flors, interiors íntims i paisatges mediterranis emmarcats per un finestral. En els darrers anys l’obra de la Lídia ha virat de llenguatge i s'ha endinsat en l'ampli ventall que li proporciona l'abstracció. Avui explora des de les formes més naïfs fins a les més abruptes que apareixen en la natura, però sempre esquematitzades tractades en la seva senzillesa; un horitzó marí amb roques, una brillant posta de sol o un ram de mimoses que esdevenen grans taques que l'espectador endevina. Un altre aspecte que ha renovat l'obra de Carreté ha estat la incorporació de materials no pictòrics en els formats bidimensionals; sorra, terra, pols de marbre, teixits i d'altres donen un nou relleu a la imatge. El color intens ha començat a prendre sentit per si sol i ha esdevingut protagonista indiscutible de la seva obra, que s'ha desprès de les línies de contorn, del dibuix figuratiu i linial, de les ombres i de les gammes cromàtiques massa mimètiques. En el seu imaginari ha creat una natura de grans taques de colors brillants, d'àmplies pinzellades impulsives, de plans horitzontals travessats per grans diagonals, de grisos platejats, grocs daurats i cels ennuvolats que es confonen amb el fons del mar. És una natura descrita a través de paisatges sempre solitaris que conviden a la calma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada